D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
¿Tu que et diuen En Bernat
fii de Madò Berenguera,
que dins sa teva pastera
s’hi va florir es llevat?
Jo veig En Vermei qui ve
p’es portell de Na Cerdana,
vermei com una magrana
coïda de magraner.