Per tu no planc, Margalida,
de cantar una cançó.
De Cristo nostro Senyor
tu seràs d’ell l’escollida.

Jo davall en es torrent
i em pos en es roquissar,
tot d’una em sec a sullà
esperant que faça vent,
i, si no en ve de rabent,
torn agafar l’armament
i ja li he estret de d’allà.

El qui a mos versos responga,
no surta de botador;
i per cas serà millor
que una altra cosa responga.