Una pomera hi ha a Eivissa
que té pomes de gener.
Si en voleu coir un paner,
heu de botar sa bardissa.
¿Què he de fer d’es garbo teu,
de ton aire preciós?
¿Què he de fer de mirar-vós?
De quant veig, no hi ha res meu.
A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.