El jorn del judici,
serà pel qui no haurà fet servici,
Ans del judici, l’Anticrist vindrà
i a tot lo món torment durà;
i, fents-se com a Déu servir,
qui no el creurà farà morir.
El seu regnat serà molt breu,
i baix del cruel poder seu,
moriran màrtirs, tots dos a un lloc,
aquells dos sants, Elias i Enoc.
El sol perdrà sa claredat,
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i toto lo món serà tristor.
Gran foc del cel davallarà:
mars, fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
perdent sos naturals delits.
Los cossos morta tots s’alçaran,
sos esperits recobraran;
i el so de trompeta breu
dirà: -Veniu al jui de Déu.
Aprés, del cel venir veureu,
amb gran cort, el Fill de Déu;
brillant amb sa magestat
de lo seu cor glorificat.
Jesucrist, Rei universal,
Home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Al bons dirà: -Fills meus, veniu
benaventurats posseïu
el reine que està apareiat
des que el món va esser creat.
Als mals dirà terriblement:
-Anau, maleits, an el turment;
anau-vos-ne al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Oh, humil Verge, vós qui heu parit
a vòstron Fill vullau pregar
de l’infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
serà pel qui no haurà fet servici.

Jo sempre vaig tot solet
perque no tenc companyia;
tant en sa nit com de dia,
sempre som estat orbet.

Tot lo dia sent cridar:
“Mu mare, mu mare meva!”
Jo no puc cridar sa meva
perque no me respondrà,
i, si em respon, no serà
aquella tan vertadera
que en el món me va posar.