Mon marit està a la cama; set anys fa que està rendit,
i li han agafat ganes de menjar carn de cabrit.
Jo me’n vaig anar a la plaça a dur-li carn de cabrit.
De tanta via que feia, hi vaig posar un any i mig.
I, com vaig esser a ca nostra, el trobí mort i cosit.
Si s’ennigula i no plou,
es nigulats són borrers.
Què tant d’enviar procés,
si sa jove no se mou!
¿Copeo volies?
Copeo tendràs.
I en estar cansada,
ja t’aturaràs.