A Bunyola es bunyolins varen fer fava parada: sa primera cuierada tragueren dos porcellins, i aficaren més endins, treuen sa trutja travada.
Bunyola
Valldemossa
Mirai de crestai molt fi, perla sa més preciosa: pregau, oh verge amorosa, pel poble valldemossí.
Damunt una muntanyeta vaig trobar un didalet; era de Sor Tomasseta quan se cosia es velet.
Es tan dolç es nom Miquel! No té comparació. Per mi té tanta dolçor com si fos pastat amb mel.
