Da’m aigo de sa cisterna,
que sa teva amor m’ha encès;
sa teva vista pareix
un mirai que m’enlluerna.
Quan surt de ca meva
jo peg un botet,
i veng a ca teva
corrents a veure’t.
Aqueixa qui presum tant,
que en anar a missa s’entona,
ja la passejarà estona,
a sa figa secaiona,
en es cap d’es brot, penjant!