Que estau de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb vós farà pareia!
M’han mompleada a mi
jo si compr panera a espera;
ja puc dir que ets embustera,
llengueruda i raonera,
no te’n veuràs bona fi.
Com era petit, sentia
fadrins plorar per amor,
i deia: −Jesús, Senyor!
Si fos jo no ploraria!−
I ara, de cada dia,
es meu mal ja n’és pitjor.