Sa berganta de Llodrà
(no sa gran: sa més petita),
tancada dins una ermita,
i jo que fos s’ermità.

El que em quere a mi no em quere,
el que em quere a mi no em vol:
tiraré s’amor al vol
i no em giraré darrere.

N’Antonina Barretot
és peluda com un ca:
aquell qui l’alcançarà,
d’es pèl que li tomarà
se’n porà fer un capot.