Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.
Set anys, alegria meva,
vos heu torbat a venir.
Sempre som estada teva;
no vaig per altre camí.
Com li pegà amb sa destral
a l’amo vei de Caselles,
li caigueren ses pipelles;
per això ets uis li fan mal.