Vós teniu bona saó,
estimat, i no feis via:
aquest parei llauraria
amb una arada d’aubò.
Jo no sé es teus vells per què
han pres empenyo tan fort
que no deixen prendre port
a la nau de mon voler.
Teu som, meva has d’esser;
serva’t forta, que em serv fort.
Carta, vés-te’n i fé via:
a Sa Canova has d’anar;
tan prest com seràs allà,
les donaràs es bon dia:
En Jaume Ferrer l’envia
de sa set que va passar.