Margalida preciosa,
prenda de molt de valor:
en el cel sou una rosa
davant de Nostro Senyor.
Jo m’hi vaig posar per riure,
a tenir-vos passió,
i ara me trob de l’amor
arrendit que no puc viure.
Voleu que de vós m’apart,
i jo no puc, vida mia;
de dotze hores que té el dia,
pens en vós onze i un quart.