Sebastiana, alegre’t,
que jo l’he vist que llaurava:
d’una hora lluny blanquejava;
que anava de mudadet!
Si anau devers Son Soler,
comanau-me molt En Corme,
que no puc menjar ni dòrmer
que no l’haja vist primer.
A l’amo de sa casa aqueixa,
Déu li do la sanitat,
ses sales plenes de blat
i ets orons ben plens de xeixa.