’Vui per mi, demà per tu,
la mort no serva respecte.
A tothom trobes defecte
i tu en tens més que ningú.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
Com um qui té set de beure
i s’abrasa purament.
Essent fadrina, no hi ha
cosa més apreciada;
i llavò, en esser casada,
“Pegau fort, ja curarà!”