-Ave Maria.
El Rei m’envia
que em doneu una fia.
-Digues an el Rei
que no hi ha fia per ell.
Torna arrera, bon caveller:
triaràs sa que voldràs.
-Aquesta vui per esposa,
per esposa i per muller,
perque pareix una rosa
coïda del sant roser.
-Que la’m tractaràs molt bé?
-Quan la reina dinarà,
en cadira d’or seurà,
un punt d’or li tiraré.
I qualque escorretjadetes,
si les ha de menester.
-Du-la-te’n.
-Aquests cabeiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol!
Aquests uiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol! etc..etc.

Corb,
ton pare és mort,
ta mare badaia
dins un sac de paia,
que li calen foc.

¿Voleu sebre més es net
qui ha feta sa glosada?
Direu que és N’Esteve Rave,
i de llinatge Brunet.