Que n’ets d’hermosa i alegre!
I de nom te diuen Bel:
més viva que una centella
i més dolça que la mel.
Vós sou la prenda més alta
que compraria amb diners.
Quin joc tan a s’enrevés!
A ca vostra hi sou de més,
i a casa hi feis prou falta.
Jo tenc una avinentesa
dins lo meu entenimemt:
Mare de Déu, un bon vent
de llevant o de ponent
a s’era de Son Fortesa!