Dona Carme, jo voldria,
i don Gabriel també,
que mos véssem, si convé,
en el cel plegats, un dia.
Som En Cosme d’ets Aucells
a Mallorca anomenat.
Així com vós m’heu salvat,
si puc, los salvaré a ells.
Quan mu mareta en bolcava
i em posava dins es bres,
callava i no deia res
i s’amor ja em turmentava.
Ses dones de la Ribera
cantan es tut-tururut,
quan tenen es cap romput
se posen sa cervellera.