Ella menja metles, metles,
sense tenir ametlerar.
Ara he arribat a afinar
de Son Cigala ses cel•les.
Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.
Es Canyar de l’Alenyar,
sa pleta de les Alonyes,
tots plegats varen cantar
paraules clares i bones.