L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!

Si vols sebre jo qui som,
pregunta i demana noves:
jugador, afectat de dones.
Això són ses obres bones
que he fetes en aquest món.

Al•lots, vos vui avisar:
si vos ve qualque ventura,
’gafau-la quan és segura,
que llavò no tornarà.