Sa fruita verda m’esmussa, ses cireres i es murtons. Aquest jove, p’es garrons, du caguerades de puça.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
266
II
Quanta vegada una mare no la se gosa mirar, i un polissó la fa anar tota blava per sa cara!
Si vos toquen a sa porta, garrida, digau que sí; i si és viudo, digau-lí que pens en sa dona morta.
En esser dins Barcelona, que carta m’enviaràs, Tomeu, ja m’hi posaràs, si vols, sa teva persona.
