Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.

Sant Antoni gloriós,
de Viana anomenat,
siau es nostro advocat,
de tot perill guardau-mós.

Jo som vei i no puc córrer;
me ve just es caminar,
i estic obligat a dar
bon exemple a sa gent jove.