Un dia, pescant un cranc
dalt ses roques de Cabrera,
vaig veure sa Dragonera
baraiar-se amb so Cap Blanc,
i es cap de Cala Figuera,
de rabi’, plorava sang.

Amb ses primeres mirades,
ramellet, que et vaig donar,
jo ja vaig renunciar
ses altres enamorades.

Jo m’és seguit berenar
d’un parlament amorós,
i dinar d’un “adiós”,
i sopar d’un “¿com te va?”