Altres cançons relacionades
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Jo no et vui ni sé qui et vol
ni sé qui t’ha fet venir.
Sempre que venguis aquí,
jo te deixaré tot sol.
Jo no vui que un faristol
com tu, se rigui de mi.
Fadrina qui du morena,
ben gojosa deu anar
amb so bony que té a s’esquena,
just un burjot de favar.
Tradicionari de Mallorca
