Un bover darrera es bous
sempre passa parenostros,
i en esser a ca’n Deu-sous:
per aquí se’n van es nostros.
Mu mareta, mu mareta,
jo no us ho gosava dir:
en es replà de s’escala
m’ha pessigada un fadrí.
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
¿Regalar-me ausent de vós,
I el millor regalo em falta?