T’ets avanat per aquí
que, en sentir-te, m’aixecava,
i jo per color rallava
com a ton costat estava,
per no fer-te empegueir.
En sentir la primera hora,
bona amor, i no us he vista,
me feis passar vida trista;
vós reis i lo meu cor plora.
Ja en deu tenir, d’alegria,
avui el senyor Rosselló,
de tenir es germà major
en sa seva companyia!