Mu mareta ja m’ho deia, que tenia poc cervell: per això m’ha dat el rei un vestit tan nou i bell, blau, amb sa gira vermeia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Deià
668
II
Molt m’agrada sa cassola si la saben aguiar. Devers sa cantina hi ha batiadors sense estola.
Ella és blanca com la pega i vermeia com un corp, és humil com l’argelaga i alegre com un mort.
Voldria anar-me’n al cel, an el cel quan serà hora, soliment no esser sa nora de sa mare d’En Miquel.