Jo mir i no veig Llorito
i veig Son Juan Arnau.
Ses al•lotes que hi habiten
d’es meu cor tenen sa clau.

Com jo sent olor d’encens
o remenar s’encenser,
me record de lo meu bé
si deu esser per aquens.

Els pastors que estan defora,
Josep, deixau-los entrar,
perquè vénen a adorar
Jesús, que ha nat a talk hora.
Un àngel va anar a avisar
an es pastors que vetlaven;
ses auveies pasturaven
quan l’àngel les va parlar.
Gran temor les va causar
quan la llum los circuïa.
Aqueis Pascos celebrem
amb gràcia i amb alegria!
Sortirem de les murades
de Betlem, a l’arraval:
hi trobaren un portal
de ruïnes i porxades.
Allà prengueren posada
perquè altre lloc no hi havia.
Aqueis Pascos celebrem
amb gràcia i amb alegria!
Un pastor amb una flauta
una glosa li cantà;
un brossat i un anyell
i un cabrit li regalà.