L’amo Andreu de s’Heretat,
guardau bé sa fia vostra,
que, encara que sia escorxa,
no us fieu d’un afamat,
perque jo m’hi he trobat,
de fam desembancalat,
i no deixava cap crosta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
637
II
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Segons s’espiga, s’aresta;
segons sa metla, es bessó;
segons sa barca, es timó;
segons es sant fan sa festa.
Pístola, pístola, de la romana.
Cabra coixa no viu sana.
Merdà sull no porta banyes.
La cabra està en el pujol,
just a dalt del planiol.
-Cabra, cabra, vine aquí,
jugarem a la guyeta.
-No, no. Jo no vui venir
perque tu me menjaràs.
-No. Jo no puc menjar carn
ni en divendres, ni en dijous.
En Tià d’es Bous
me deu cent i vint sous
i una mula rotja.