Sa lloca està mala i cova
i està malalta i no jeu:
es mal vei, buranya treu;
això és de com era jove.
Aquest temps a poc a poc
mos farà abaixar ses ales:
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja les poreu llevar es floc.
Pensant dir “sí”, vaig dir “no”;
això és lo que a mi em sap greu.
Vós comandau del cos meu:
¿Què més voleu, bona amor?