Festejava una pobila,
i llavò no em va voler:
se devia pensar esser
sa més rica de la vila!
Senyora Juana-Aineta,
un gros favor m’ha de fer:
m’ha de llegir aquest paper;
és d’una dona de bé
que li diuen Fustereta.
Estimat meu, si no mudes,
ets es més dolent del món:
ton pare i ta mare són
enconats de llet de judes.