Jo voldria esser oronella
a s’entrada de s’estiu,
i me’n ‘niria a fer es niu
dalt sa finestra d’Hortella.

A la França hi ha una dama rosseta com un fil d’or,
qui, adiós, Aina Maria, robadora de l’amor!
Té la cabaiera llarga, li arriba fins als talons.
Sa mare li fa sa coa amb una pinteta d’or.
Sa padrina la hi untava amb aigo de nou olors.
Sa criada la hi fermava amb un floc de mil colors.
Sa germana li posava una diadema d’or.
Son germà la se mirava amb los seus uis matadors:
-Si no fósseu ma germana, jo me casaria amb vós.-
Li dóna la seva dreta i la du a missa major.
Com entren a dins l’esglèsia rompen a cantar en el cor.
Ella pren aigo beneita i les piques tornen d’or.
Per no banyar-se els dits d’aigo, ne porta didalets d’or.
En esser enmig de l’església, els altars llueixen tots.
Les dames seuen en terra i ella a cadireta d’or.
El capellà que diu missa ha perduad la lliçó.
L’escolà que li ajudava no li sap donar raó.
-¿Coneixeu aquella dama, rosseta com un fil d’or?
-Es fia del rei d eFrança, parenta del d’Aragó.

Quan me festejaves, deies:
-Si jo t’arrib a alcançar,
no te deixaré tocar
de peus en terra.-¿I ho creies?