Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.

Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.

Tan trist roman lo cor meu
com vos n’anau, lo meu bé,
com una mare que ve
de s’enterro d’un fii seu.