Carta, en arribar a sa porta
i no et volen deixar entrar,
digues que vas a cercar
sa marilla de Mallorca
amb qui me tenc de guiar.

Jo me’n vaig a Barcelona
i no sé quan tornaré.
Oh Catalina Serrona,
ara ve es santanyiner.

Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.