Tant m’és si fan novedat
com si fan coses antigues:
jo seré com ses formigues
de dur blat an es forat.
Caramixa, tira avall,
tu que tens tanta seguera,
que per aqueixa vorera,
tot jeu com una llitera:
no en sortiria un cavall.
Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.