Ets oliers van molt bruts
i fan olor, casi puden:
sa roba mai la se muden
fins que hi veuen córrer es cucs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Valldemossa
186
II
Ses pedres de prop de mar
dia de vent se rabegen;
totes ses que no festegen
cercarien festejar.
-¿Vols-me dir per què no cantes?
¿Que tens es viure avorrit?
-Vols que et diga que no estic
tan fina com estava antes…
¿Casat, i ramell me fas?
’Xa fer, que et voldré per nora:
ses de prop farem enfora
i tu contenta estaràs.