Estimada, vos coman
que no escaliveu sa caça,
que, qui vol abraçar massa,
amb ses mans buides roman.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
182
II
“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.
Bon dia, Juana Frau.
¿Tan dematí t’has llevada?
¿Vols que t’espols sa roada
que duus en es dengue blau?