Un aucellet escrivia
i un cego el se mirava
i un sord que l’escoltava
i un mut qui la llegia.

Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.

Quins darrers dies, Senyor,
si es soldats se n’han d’anar!
Ja poden considerar,
ses que hi tenen un germà,
si hi tenien s’amor!