Juan Ble, ell és forçós
dir sa cançó an es germà,
que quan vàreu consultar
d’es sabatons regalar,
hi convenguéreu tots dos.
Me feres uns sabatons
i els me vares enviar
i com vaig anunciar
que los volia pagar,
tu me vares contestar
que los volies comprar
amb unes quantes cançons.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
a casa de sa veinada.
-Vés-hi, ma fia estimada;
torna quan voldràs tornar.
-Entre les vuit i les nou,
mu mare, jo tornaré.
-Ma fia, en haver estat prou,
a su-aquí t’esperaré.
Ja diràs a Na Peu-d’or,
a Na Putxa i Na Putxeta,
que se facin sa punyeta,
perque dins sa panereta
no m’hi han duit res de bo.