Es lletja com ses aranyes; ¿com puc jo alabar-lè? Sempre hi ha uis, i dic ver, que s’agraden de lleganyes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
179
II
A mi me’n pren com la roca que està en el camp desolat: vent i aigo la combat i ella no se trastoca.
El cel està ennigulat: o plourà o farà brusca. Oh quina al•lota més xusca que tenc an es meu costat!
Ditxós poble d’Alaró, no patirà ric ni pobre. En Llesca va anar a Sa Cova i va trobar paparró.