Molts diuen que aigo passada,
garrida, molí no en mol;
vós sou la que em dau consol
fins a la mort, estimada.
Simó, Simó, Simó,
com te veig per sa vinya,
jo amb tu no hi vui rinya;
Simó, Simó, Simó,
com te veig per sa vinya,
jo en tu no hi veig amor.
En aquest lloc retirat
tal belluga se mogué,
i es batle ben entonat
fins i tot comparagué.
S’ajuntament darrere ell,
amb sa casaca posada,
menjaven una panada
tots allà fora capell.