Si jo em posava a cantar una cançó acorada, no hi ha criatura nada, ni en el món batiada, que no es posàs a plorar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Sineu
231
II
Ella va menjar llenties, molt li varen agradar; sa panxada li durà vuit mesos i trenta dies.
Sa Corema ja se’n ve com un cavall en es cós; dijunis me’n toquen dos: es primer i es darrer.
En Juan Galemandenya tenia un botifarró: “Mu mareta, torrau-ló, abans que es moix no el mos prenga”.