Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
Ses al•lotes de Sa Plaça
no es renten amb sabó,
se renten amb vinagrillo
i s’empolven d’amidó.
Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.