¿Vols que et diag ses veritats
que són unes coses clares?
Cada cosa a son temps;
d’estiu cigales.
Un aucell qui no té ales
no pot volar.
A una casa sense pa,
no estan contents.
A una jaia sense dents,
dau-li es pa moll.
Una gerra sense coll
no està acabada.
I a una bóta buidada
ni hi ha que punyir.
Es nostro morir
s’acosta cada hora.
A ses parts d’enfora,
no sé què s’hi fa,
i per haver-hi d’anar,
me sap com a greu.
Qui pledeja amb Déu
mai guanya.
Ses regles d’Espanya
s’usen així.
Qui s’aixeca dematí,
pixa allà on vol.
Val més dur dol
que morir-sè.
Qui jura ver,
no jura fals.
En es llocs alts,
bones mirades.
Ses torrentades
van cap avall.
Es fadrins dins un ball
van orugats.
Ets homos gats
caminen tort.
No hi ha com la mort
per fer plorar.
En el món no hi ha
com sa riquesa,
perque sa pobresa
ningú la vol.
Un llum en es sol
no fa claror.
Un homo traidor
fa dues cares.
Es coll d’es frares
tots són peluts o pelats.
Vet aquí es cuento
de ses veritats.

¿Voleu que us diga una cosa
i la sabreu?
Si entrau dins Consei, veureu
moltes fadrines
que se compren robe sfines
de molt de preu.
¿No trobau que això no treu,
tanta estufera?
Per davant i per darrere
van enjoiades,
i llavó bones macades
i uns bons flocs.
De cop duran manegots
fins, amb puntilles,
i també bones perilles
que penjaran.
Es fadrins se pensaran
que són senyores,
i son entrecavadores
de baixa mà.
En so vestir i calçar
van remirades,
amb ses ventaies girades
a s’enrevés.
Ja les compraran després
bones alhaques,
mocadors dins ses butxaques
per fer comú…
I tal volta està dejú
lo seu cosset,
perque a ca-seva hi ha fred
dins sa panera,
i duen més estufera
que un endiot!
Cadascú fa lo que pot
en tot moment.
No dic res d’aquella gent
tan desditxada
quejeuen sense flassada
perque no en tenen.
Llavò, vénen i pretenen
de lo demés.
I los Pares Cioremers
qui les exhorten,
emperò no s’aconhorten
a bastament..
En sortir duen més vent
que no es mestral,
i llavò tenen més sal
que no hi ha a Eivissa.
Molta volta a sa camissa
que du davall
hi porien fer un ball
dins es forats.
Iduen flocs encarnats
davall sa barra,
que pareix una tafarra
o un ventador.
Volen volen dur gipó
de coloretes,
de satí o de sageta (sic)
volen dur-hó,
amb bons penjants de pesseta,
o de dureta,
o de velló.

Estimat, si vós fundàsseu
a dins lo meu cor un hort,
jo ho prendria per conhort
que vós vos hi passejàsseu.