Ara que som dins sa tanca,
en una cosa he pensat.
Vet allà es meu estimat
qui llaura amb sa mula blanca.

Aqueix jove se refina,
pretén i fa d’estufat.
Com de mi n’haurà escapat,
se’n nirà tan esmocat
com un qui l’han xeringat
vint-i-dos dies de tira.

¿Em veniu a demanar
quina hora se pon sa lluna?
A ca vostra n’hi ha una
que ara ni mai se pondrà.