Carta, parteix i fé via
per dins mar, si hi ha llivell;
diràs an aquell ramell
que pensi en mi qualque dia;
jo, tant de nit com de dia,
sempre del món pens en ell.
Es bovet, com va arribar,
va pegar un bramulet:
-Jo som fruit de ca’N Mosset
perque no em donen menjar.
Si jo era jornaler,
a Sa Bastida aniria,
i al manco de prop veuria
persona ane qui vui bé.