Es cavallet d’Al•leluia
va caure dins es torrent:
n’era causa sa talent
que aquell pobre animal duia.
Si vós sabíeu, comare,
darrere es terròs, què hi ha,
no esperaríeu demà,
només que diríeu.”Ara!”
Ses casades me consolen:
diuen: “Es teu ja vendrà”.
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.