Altres cançons relacionades
Ja està feta sa novena,
Damiana d’es meu cor.
Plorava que feia es tro
de Son Roig Na Magdalena.
Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Tradicionari de Mallorca
