Cara de voga estantissa
i morro de baix penjant,
oreies ventant ventant,
amples com una pellissa.
No me veuran anar a missa
en tal animal colcant.
Si cada pic, en venir,
me donau bona aigordent,
he de dir a la meva gent
que mos mudem per aquí.
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?