Cada vegada que cantes,
tot Algaida resplendeix;
sa teva veu se coneix
en mig de dos mil i tantes.
Jo, com vaig a festejar
a ca es parents de davant,
jo sempre me’n duc es banc
perque no em facen llevar.
A dins es camp de Lanzell
no hi ha cap abre sembrat;
només un pollot forcat:
ve’l-t’allà, malbé es faça ell!