Ramell de peres madur:
com més te mir, més m’agrades;
m’estim més mirar-te a tu
que quantes Déu n’ha creades.
Per batre en el món no hi ha
com ses egos ben ferrades,
que peguen unes potades
que s’era fan tremolar.
Tenc sa vista que em fa mal
de mirar dins sa badia.
Oh, Joan! Da’m alegria!
Dóna remei a mon mal!