D’Estellencs una somera
per Son Serralta voltà,
i tan bon esclat pegà
que es féu una genoiera.
Es Canyar de l’Alenyar,
sa pleta de les Alonyes,
tots plegats varen cantar
paraules clares i bones.
Un abre qui perd ses fuies
li cauen moral moral.
Saps que és de prim Son Real,
qui sols no basta per guyes!