Altres cançons relacionades
Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Demà vespre n’hi haurà
de contents i de fellons,
perque d’aquests ametlons
d’agres i dolços n’hi ha.
Jo no som estat ditxós
de dir-te una parauleta
per aquesta finestreta.
Mon cor ingrat, adiós!
Tradicionari de Mallorca
