Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
513
II
Aquest rebosillo amb flors
que ses fadrines se compren,
an es fadrins los corrompen
totes ses venes d’es cos.
L’any coranta-nou sortia
un estel molt espantós
amb un raio rigurós
que de coa li servia.
Es joves han reparat
lo que duen ses fadrines:
duen randa a ses camies,
llavò mocador brodat,
es monyo ben estufat
i sabates amb botines.