Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
viu lluny de la pagesia.
Si sa meva amor du dol,
jo em posaré capa negra:
solament que ella conega
que en no veure-la duc dol.