Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.

Si és gallarda i elegant,
no la gosaràs deixar:
tendràs por que, en no mirar,
no la’t llevin de davant.

En veure vaixell, ja dic:
-Déu te guard de trabucar!-
perque tenc mon bé qui va
per la mar de dia i nit.