Que ho són de grans es racons
d’es lloc de Son Macià!
Jo tots los he de trescar
amb sa fauç i es canons.
Com la mar fa aquell renou,
és senyal que el bou va amb popa.
Germans meus, en pic que topa,
’gafa tot es peix que vol.
Des que som figueraler
ses dones m’empopiolen:
com més en don, més ne volen
de figues per un dobler.