Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
A mu mare estic subjecta
i a mon pare també;
però si un partit me ve
i m’agrada o me convé,
jo los trencaré es respecte.
Aqueixa de Llucamar
du dotze canons per banda,
a darrere en du cinquanta,
i davant, un milenar.